Las Tres Mellizas

La transformació, publicat amb el número 97 en aquesta col·lecció, acaba quan a mitjan segle XVI Jaume Bellesguard, pare adoptiu d'en Bernat Prats, és cremat a la foguera per haver protegit dos jueus del Call de Girona, el vell Isaac i la seva filla, els quals, abans d'abandonar per decret reial la ciutat, havien aconseguit amagar-hi un tresor.
La Inquisició els havia detingut, però abans l'Isaac havia pogut explicar a en Bernat on era el tresor amagat i li havia demanat que el retornés als jueus catalans que havien emigrat a Holanda. Però en Bernat no va trobar el tresor, perquè l'inquisidor ja se n'havia apoderat. En Bernat ho va descobrir, i per això l'inquisidor el va empaitar pertot arreu, i, en no trobar-lo a ell, va fer executar el seu pare adoptiu.
En Bernat va haver de tornar a fugir. Tenia, però, a favor seu que, tret dels pocs amics més íntims, tant del pare com seus, tothom creia que havia mort. Proscrit i perseguit per la justícia de l'Imperi espanyol, en Bernat adoptarà diverses personalitats fins a declarar-se "el Sensenom".
El desenllaç de la història ens presenta les extremes dificultas del protagonista per retornar i com, en aquesta acció, es trobarà immers en els principals fets històrics d'una Europa convulsa i enfrontada en guerres de religió i d'expansió imperial.

Basant-se en una notícia escoltada per la ràdio fa molts anys, l'autor ens relata la història de l'expedició anglesa del vaixell "Bear", que l'any 1884, sota el comandament del capità Schley, intentava explorar el nord de Grenlàndia i trobar un camí per acostar-se al pol Nord. A causa d'una tempesta, el vaixell va quedar encastat entre el gel. La tripulació es va veure obligada a abandonar-lo i a preparar-se per passar l'hivern en una illa desconeguda. A partir d'aquell moment, alguns membres de la tripulació van desaparèixer i d'altres van ser assassinats d'una manera estranya i brutal. Després d'un seguit de peripècies, el capità Schley va descobrir el terrible misteri que envoltava aquella illa, però ja no va poder evitar el tràgic final dels seus habitants.
Aquest llibre, a més d'explicar la història d'aquella expedició, vol contribuir a aclarir l'error tan estès segons el qual els espanyols van ser els primers europeus a descobrir Amèrica l'any 1492. Cinc-cents anys abans que ells, una altra cultura europea ja hi havia arribat i s'hi havia intal·lat.

Em dic Paco... és fruit del contacte continuat de l’autor, com a professor, amb alumnes descendents de famílies andaluses arribades a Catalunya durant la dècada dels anys seixanta, i vol ser un homenatge a tots els joves que en aquest país han viscut a cavall de dues llengües i dues identitats, no sempre fàcils de combinar; és a dir, a la major part de nois i noies catalans d’avui.El protagonista, en Paco, un noi de setze anys, fill de pares arribats d’Andalusia, ha nascut, viu i va a escola a Ciutat Badia(Badia del Vallès), on la major part dels habitants tenen una procedència semblant a la de la seva família. Quan li arriba l’edat, va a un institut de Sabadell, i aquest canvi el posa en contacte amb nois i noies que viuen una altra realitat. Això el porta a plantejar-se la identitat, que ja viu amb una certa ambigüitat.Sensible a la protecció de la natura, en Paco es compromet amb uns companys a impedir la destrucció d’un paratge natural, víctima de l’especulació econòmica indeturable. Paradoxalment, la seva acció agosarada acaba destruint allò que volien salvar.Aquest llibre és un clam a la protecció del medi ambient, una denúncia a l’arbitrarietat de les lleis humanes, una crida a favor de l’idealisme i la generositat de la joventut, i també una clara proposta per a la convivència i el respecte mutu.